http://info diariandorra.ad
REPORTATGE
Pepa Plana es prepara amb el Cirque du Soleil
Quinze graus sota zero i una mica d'enyorança. Però a partir d'aquí, l'aventura que Pepa Plana viu al si del Cirque du Soleil només es pot relatar en format positiu. El 19 d'abril estrenaran Amaluna a Mont-real i després giraran per Canadà, els Estats Units i l'Àsia. Dos anys al sol.
Currently 4.00/1012345678910
Mitja: 4.0/10 (3 vots) Galeria Fotos
A. Doral - Andorra la Vella - 21/02/2012
Ai! Quines ganes de parlar català!" Pepa Plana agafa el telèfon des d'un dels apartaments que ocupen els artistes, davant de la seu central de la companyia canadenca, a Mont-real.
Allà descansa, després de les vastíssimes jornades d'assaigs diaris, des de les nou o deu del matí fins a les deu de la nit. El dia a dia, explica al Diari, suposa "moltíssima disciplina", la necessària per posar en marxa els dos números de pallasses que s'integraran al muntatge. "Però estic xalant molt, és molt divertit, impressionant; fins i tot els prototipus del vestuari són brutals."
Plana va arribar a Mont-real el 2 de gener. Hi havia viatjat en un parell d'ocasions, mentre negociava la seva incorporació a la troupe. Però fins que no s'hi va veure, al bell mig de l'escenari gegantí on assagen –"comences a caminar i per arribar al centre has d'haver esmorzat"–, no es va fer ben bé la idea d'on s'havia ficat. "I això que encara no hem començat a la vela on estrenarem, amb les grades on caben dues mil persones." S'ha de perdre la por, s'autoaconsella Plana, "i pensar que has de fer com si estiguessis al Teatre Comunal".
Els números, al Cirque du Soleil, sempre tiren a la banda alta: Amaluna (mare lluna, vol dir) traurà 50 artistes a l'escenari, però necessita 300 persones al cos tècnic per a cada espectacle, que s'incrementaran fins als 500 quan comencin la gira. Seran un exèrcit pacífic en moviment. I una petita babel. "Els assaigs són en anglès i la veritat és que m'hi he de posar, perquè no estic avançant gaire." Sort que amb el francès es defensa prou bé, diu. Per tornar al català, tira d'Skype.
Espectacle en femení
Amaluna és un espectacle en femení, des de la directora, Diane Paulus, a l'elenc, que incorpora un setanta per cent de dones. És un dels pocs detalls que la companyia deixa desvelar. Això i que, d'alguna manera, tot el muntatge està recorregut per l'esperit shakespearià. Plana prepara els seus números amb una pallassa canadenca, Natalie Claude, a qui no coneixia prèviament. Han aconseguit crear-se un clima de "complicitat" i d'una llibertat creativa quasi absoluta. La qual cosa meravella la catalana: "La directora ens va donar les directrius i treballem a partir d'idees que encaixen en el nostre muntatge, però no sota una direcció estricta."
El que no sembla molt probable, si més no a priori, és que el xou arribi a Europa. "Diuen que tot és sempre possible, oi?", adverteix Plana. De moment, no obstant això, al seu calendari hi ha d'altres cites prefixades: després de l'estrena a Mont-real aniran a altres ciutats canadenques –Quebec, Vancouver, Toronto– des d'on saltaran cap als Estats Units, de Nova York a Chicago. "Veig molt complicat que anem a Barcelona, tot i que m'agradaria tant, però allà estan fent Corteo; de totes maneres sempre queda l'esperança."
La pallassa tarragonina (Valls, 1965) s'ha compromès amb la gran factoria circense canadenca durant dos anys. L'oferta del Cirque du Soleil li va arribar mentre representava Penèlope, el cinquè espectacle dels posats en marxa per la seva companyia i on actuava sota la direcció de Nola Rae. La companyia havia debutat amb De Pe a Pa (1988), i després va oferir Giulietta (2000), i el 2004, Hatzàrdia i L'atzar. A Andorra va participar en el muntatge de l'ENA d'Un tramvia anomenat desig.
ENTRISTIDA I VETADA, PERÒ OPTIMISTA, PEL FESTIVAL ANDORRÀ
No és per furgar en la ferida, però és impossible parlar amb Pepa Plana i no fer una referència al difunt (?) Festival de pallasses, el que l'any passat hauria celebrat la desena edició. "Em fa entristir molt", es plany, en recordar-ho. I reviu com va anar tot de malament. Fins i tot es considera vetada arran d'unes declaracions: "Em van anul·lar un contracte i mai més no em van tornar a convidar", assegura, i hi afegeix que li hauria agradat que la gira de comiat amb Penèlope hagués pogut arribar a Andorra, "però els artistes anem allà on ens criden". Amb tot, l'actriu catalana manté l'esperança que el festival revifarà: "Potser no en seré jo la directora, no tinc perquè ser-ho necessàriament, el festival no és meu." No obstant això, "jo seré pallassa tota la vida, però els polítics canvien", recorda, amb l'expectativa que la desaparició del certamen hagi estat conjuntural.
Plana insisteix que posar-lo en marxa "va costar poc, el que és verdaderament difícil és consolidar-lo, i ho havíem aconseguit, s'havia convertit en un esdeveniment de referència per al circ, el teatre en general". I apuntala la idea amb dos arguments: el que s'ha deixat perdre a Andorra la Vella s'ha refermat a Hèlsinki, Rio de Janeiro o Viena, i a festivals com el de pallassos de Cornellà han entrat les dones trepitjant fort. Fins i tot els companys del Soleil, assegura, li ho han preguntat.
